.
Convé no confondre aquests complements amb complements de lloc que no estan desplaçats, sinó que poden aparèixer al principi o al final de la frase perquè tenen certa llibertat de col·locació: són complements que afecten tota l'oració (adjunts oracionals), serveixen per contextualitzar el lloc i no es [...]
.
Tornen a estar de moda les ulleres grosses.
La cap del departament està de baixa.
Estic de vacances.
El pis està en obres.
L'habitació estava en ordre.
Aquí està en joc el nostre futur.
La finca està en perill.
El fugitiu va estar uns dies en llibertat.
La construcció amb estar és l'ús majoritari i [...]
que, de fet, no estan desplaçats, sinó que poden aparèixer al principi o al final de la frase perquè admeten certa llibertat de col·locació. Es tracta de complements que afecten tota l'oració (no només el verb), serveixen per contextualitzar el lloc i no es reprenen amb un pronom feble. Per exemple [...]
certa llibertat de col·locació. Per exemple:
En Pere sortirà a passejar aquest matí
Aquest matí en Pere sortirà a passejar.
Ara bé, els elements d'una oració poden ocupar posicions diverses segons la intenció comunicativa. El lloc on es col·loquen aquests elements també té a veure amb la manera com es [...]
donar eixamples: 'conferir llibertat d'acció a algú'.
fer lloc: 'llevar els destorbs d'un espai'.
donar lloc: 'originar'.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (21.2.1 i 21.2.1.2)
[...]
Hi ha molts llocs que per la seva transcendència històrica o la seva qualitat artística han destacat i han convertit els seus noms en universals. En un text en català, cal fer servir les formes catalanitzades si aquests noms tradicionalment s'han traduït. Per exemple:
l'Estàtua de la Llibertat
la [...]
Fitxa
370/4Darrera versió: 12.02.2018
Títol
Traducció de noms de lloc no catalans
Traducció de topònims no catalans
Resposta
Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de nacions sense estat o de divisions regionals. Per tant, es tradueixen Mèxic, Japó, Marroc, Bretanya o Castella. En canvi, habitualment no es tradueixen els noms de comarques o petites regions naturals, com ara Las Alpujarras.
Pel que fa als accidents geogràfics, també val la norma general esmentada abans: els rius, els mars, les serralades i altres accidents sovint tenen un nom adaptat al català si són coneguts. És el cas del Danubi, el cap Blanc, la serralada dels Carpats o la mar Càspia. En canvi, quan es tracta de geografia regional o local, normalment no se'n tradueixen els noms ni, a vegades, la part genèrica: platja d'El Sardinero,
illa de Madeira, la Sierra Nevada.
A l'hora de traduir les denominacions de vies públiques, cal mantenir el nom oficial i traduir només la part genèrica, és a dir, les formes com ara carrer, plaça o avinguda. Per exemple: la plaça Mayor,
el passeig de Recoletos.
Cal decidir qui serà el representant de cada grup); Hem de procurar que des del Govern es respecti el dret de llibertat d'expressió (en comptes de Hem de procurar que els governants respectin el dret de llibertat d'expressió).
[...]
diligències indicades en el número anterior, es detingui i s'empresoni la persona presumptament culpable o se li exigeixi la fiança de llibertat provisional, i s'ordeni l'embargament dels seus béns en la quantitat necessària en els casos que sigui procedent.
7è. La signatura de la persona querellant o la d [...]
Fitxa
370/4Darrera versió: 12.02.2018
Títol
Traducció de noms de lloc no catalans
Traducció de topònims no catalans
Resposta
Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de nacions sense estat o de divisions regionals. Per tant, es tradueixen Mèxic, Japó, Marroc, Bretanya o Castella. En canvi, habitualment no es tradueixen els noms de comarques o petites regions naturals, com ara Las Alpujarras.
Pel que fa als accidents geogràfics, també val la norma general esmentada abans: els rius, els mars, les serralades i altres accidents sovint tenen un nom adaptat al català si són coneguts. És el cas del Danubi, el cap Blanc, la serralada dels Carpats o la mar Càspia. En canvi, quan es tracta de geografia regional o local, normalment no se'n tradueixen els noms ni, a vegades, la part genèrica: platja d'El Sardinero,
illa de Madeira, la Sierra Nevada.
A l'hora de traduir les denominacions de vies públiques, cal mantenir el nom oficial i traduir només la part genèrica, és a dir, les formes com ara carrer, plaça o avinguda. Per exemple: la plaça Mayor,
el passeig de Recoletos.